Cross Nocturn - Sax

I quasi sense deixar descansar les cames de la Mitja de Santa Pola ja estem de lío de nou...

Aquesta vegada en Sax. Una cursa nocturna de 8 kilòmetres de distància pel casc antic de la ciutat realitzant dos voltes pel recorregut.

Aquesta vegada augmentavem la representació femenina del grup encara que teníem algunes baixes :-(

Una vegada en Sax, i replegats els dorsals corresponents, es vam preparar per dirigir-nos cap a l'eixida de la cursa. Aquesta vegada correríem Joju, Aure i Rubén de la secció masculina i Paloma, Eva, Olga, Zaira i jo de la femenina. Ens acompanyaven Alberto, Hugo, Joan i els dos Jordi com a animadors en aquesta ocasió.

De camí a l'eixida vam aprofitar per fer algunes fotos al photocall que es havíen preparat!!

ZRunners - Alcoi en Sax

Representació femenina ZRunners-Alcoi

Zrunners - Alcoi i Urban Running

Ja fotografiats ens vam dirigir cap a l'eixida calfant una miqueta i després d'una volteta per la rodalia ja ens vam colocar esperant al punt de l'eixida.

Crec que ningú tenia clar com es plantejava la cursa i aniríem segons sensacions. Eren únicament 8 kilòmetres però feia una miqueta de respecte aquella famosa pujada que hi havia quasi a l'inici del recorregut.

La cursa va començar i tots es vam llançar a la carrera!!! Joju va tirar davant seguit per Aure i després vam anar la resta sortejant a tota la gent que trobavem davant, que no era poqueta. Vam passar per l'avenida pero ja prompte vam començar a clavar-se per callejons més estrets del centre del poble i vam trobar la pujada famosa. Prova superada!!! Ja estavem dalt i tocava continuar corren. Vam passar varies vegades per on es trovava l'afició el que ens animava molt.

En un tres i no res ja ens dirigíem a la recta final on vam finalitzar la cursa tots i cadascún dels participants. Ací teniu la prova:

Corredors de ZRunners-Alcoi a la finalització de la cursa.

Va ser una cursa ràpida!! Quina serà la propera??? 15Km de València??? Té moltes paperetes...

;-)

Si estás corriendo, no importa qué rápido o lento eres, tú eres un corredor

Mitja Marató Internacional Villa de Santa Pola i prèvies

I, pensat i fet com es sol dir, va ser la idea d’inscriure’m a la Mitja Marató de Santa Pola. Sí que es cert, que en els últims mesos del 2013 les xiques Zrunners estàvem animant-se i havíem corregut algunes curses de tirada curta.

La primera va ser la ser la 9ª Carrera contra el Càncer de Mama que es celebrava a Elx. Una carrera popular a favor de l’Associació AMACMEC que tenia lloc el 14 de novembre de 2013. La meua companya d’equip Eva tenia moltes ganes de córrer-la i de que jo l’acompanyés en aquells kilòmetres en teoria 10, en la pràctica 12.

Després de molt pensar, ja que no havia entrenat res feia temps, finalment em vaig decidir i allà que anàrem. Vam córrer Óscar, Jordi, Eva i jo encara que molt ben acompanyats amb la nostra afició que aquesta vegada la composaven Jordi, que es trobava lesionat, i Joan. La cursa es va fer una miqueta pesada en el últim tram ja que ens van desviar fins al riu i, el creuar-te amb la resta de corredors que ja tornava, va fer una miqueta llarga la última part. A més de que va tenir 2 km més del que esperàvem. Ací us deixe algunes fotografies d’aquell dia:

Camisetes i dorsals

Zrunners participants abans de la cursa

Arribada a la meta!!!

L'equip en  la 9ª Cursa contra el càncer de mama

I ja que s’haviem posat les piles, i donat que la nostra ciutat acollia la Mitja Marató d’Alcoi i ¼ de Marató el 6 de desembre de 2013, ens vam inscriure també a aquesta. En aquesta ocasió ens vam dividir. Els més veterans de l’equip: Joju, Jordi i Óscar van realitzar la Mitja i els aprenents (jejeje) es vam conformar en finalitzar els 10Km: Aure, Eva, Lety, Olga, Zaira, Rubén i una servidora. A l’altra banda de l’asfalt Jordi i Joan, fans incondicionals que ens acompanyen allà on anem.

La cursa va a anar molt bé el ¼ de Marató feia una volta i la Mitja dues voltes al mateix circuit. Sobretot l’últim tram va estar molt arropada per gent durant tot el trajecte. A destacar el grup de dolçaines de la Degollà, que ens esperava al arribar a Batoi (on vam ballar una miqueta, eh Eva??), una batucada situada a Cervantes i ala Rosaleda discomòbil amb un grup de ballarins animant.

Zrunners: Ame, Lety, Eva i Zaira

Fotaza a la línia de meta

Va ser a la finalització d’aquests 10Km on Lety va deixar caure que la pròxima podia ser la Mitja de Santa Pola i jo vaig dir: clar que sí!! (sense pensar com sempre..)

I ací es on ja començava a donar goig l’equip amb les noves incorporacions del grup. Després vam disfrutar d’un dinarot i una “copichuela” per recuperar totes aquelles forces que havíem perdut.

Dinar Zrunners després de la Mitja Marató d'Alcoi

A partir d’aquell moment em vaig proposar l’objectiu de la Mitja de Santa Pola. A tot açò a tres setmanes vista...

Tota professional vaig començar a buscar plans d’entrenament i tot el que trobava plans de 16 setmanes, de 12 semanes... Eeeeeeeeiiiiii que només en tinc tres!!!! No em faltarà alguna bollida pensava...

Així que el pla d’entrenament va ser eixir a la meua a rodar per la vía verda tres dies a la setmana (o això creia jo). El que jo no tenia previst es que Joan m’apegara un senyor costipat que únicament em va deixar fer una eixida la setmana prèvia a la Mitja. Això sí, diumenge previ a la Mitja, vam fer una eixida més llarga varios membres de ZRunners – Alcoi i vam anar a la Sarga: Óscar, Aure, Jordi que venien desde la Zona Nort i Jordi i jo que ens vam enganxar des d’El Romeral.

En aquestes setmanes també vam acudir a la 10Km de Sant Joan i Zaira i Rubén a la 10Km de València, a la que no vam poder inscriure's perque els dorsals estaven agotats. A Sant Joan vam córrer Jordi, Óscar, Eva, Lety i jo. Algunes imatges de l'eixida i la arribada:

Zrunners: Ame, Lety y Eva

I no podiem tampoc acabar l'any sense córrer la típica Sant Sivestre celebrada el 31 de desembre, i com no disfressats. Aquesta volta vam ser Pac-Man i els seus fantasmilles jejejej que bé ho vam passar.. I va triomfar!!!!

Jutjeu vosaltres mateixos...

Inici d'any i no sé si preparada o no però el compte enrere havia arribat al seu fi i el dia 19 de gener estava ací. La Mitja Marató Internacional Villa de Santa Pola ens esperava. 

Les imatges parlen per sí soles

En un principi, Jordi anava a acompanyar-me en aquesta primera Mitja però una lesió que ja arrastra de fa un temps li impedia fer-ho. Pensava que correria sola i en certa manera em feia una miqueta de por que el factor psicològic, sempre present i amb un pes molt gran en les curses, em fera una mala passada. A més, portava també un grapat de virus i mocs que no aconseguia llevar-me de damunt ni amb medicaments.

Finalment un missatge del whatsapp em va alegrar molt. Zaira i Rubén, dos nous fitxatges de l’equip, també corrien la seua primera mitja i em convidaren a compartir-la amb ells. I així va ser.

A les 8 del matí havíem quedat en la gasolinera de Bou per dirigir-nos cap a Santa Pola. Amb una previsió de temps de pluja anàrem de camí cap allà. Una vegada aparcats ens vam canviar i en uns minuts ja estàvem de camí cap a la línia d’eixida, això sí sempre amb una foto de record.

Quantes coses passaven pel cap i quin no sé què tenia per la panxa... Tot eren nervis, il·lusió, por, emocions, dubtes... moltes sensacions contradictòries que es presentaven a l’hora en aquells últims minuts abans de començar.

Ja en l’eixida milers de corredors a punt, el speaker parlant, animant, recordant altres anys, la música sonant i tots esperant sentir el pooom de la pistola per iniciar els primers metres. I així va començar tot... https://www.youtube.com/watch?v=CjC2AiXCYNo Recordeu companys????

Jordi es va col·locar en el caixó de davant, anava a intentar millorar la seua marca i estava molt per damunt de nosaltres, tots uns debutants en aquesta distància a excepció d’Óscar que deuria d’haver estat també en aquell caixó però al inscriure’s massa tard va eixir amb nosaltres.

Només començar Óscar i Aure van tirar endavant, no sense abans desitjar-nos sort. 

Imatge de l'eixida de la cursa

Rubén, Zaira i jo vam eixir poc a poc sense presa però sense pausa. El nostre objectiu era acabar la nostra primera mitja ens donava igual cinc minuts més que cinc menys. 

Zrunners: Zaira, Rubén i Ame. Buscando a Wally

Vam començar fresquets i els primers kilòmetres van passar molt ràpids. En un tres i no res estàvem al Km. 5 i en un altre bot al 10. Al creuar el 10 marcava al rellotge 0:58 min. No anàvem gens malament encara que ara era quan començava realment la cursa. 

Uns quants kilòmetres més i les cames ja començaven a pesar així que vam decidir provar com ens anava un gel dels que tot el mon parlaven meravelles. Quan vam tenir una botelleta d’aigua vam provar i fenomenal!! Anàvem sumant kilòmetres i quedava cada vegada menys per creuar la meta.

A Rubén el veia molt bé i li vaig dir que per què no provava tirar que jo em quedava en Zaira. Suposem que tenia una miqueta de por. No, por no es la paraula, respecte aquesta sí, per si provava i se li feia costera cap a munt. Encara que després de pensar-s’ho es va decidir i ens va deixar darrere.

Zaira i jo com a dos campiones, les primeres ZRunners femenines en llançar-se a aquesta distància, anàvem contant els capítols restants d’aquell llibre de 21Km que havíem començat aquell matí. Tot un recorregut amb pluja continuada que ens feia sortejar bassals i bassals d’aigua. Gràcies que al llarg de la cursa havíem vist a la nostra afició: Jordi, Eva, Paloma i Carlos que ens havíem donat molts ànims.

Zrunners: Zaira i Ame

I ara sí que sí, ja estàvem al 19 i només ens restaven dos kilòmetres, els més durs, eh Zaida?? ja que portàvem una distància que mai havien acumulat les nostres cames. I amb molt ànims i pensant quin menú anàvem a triar per al dinar en unes hores ja vam visualitzar el Km 20.  Sense poder evitar-ho, metre a metre la nostra boca anava esboçant un somriure perquè sabíem que anàvem a aconseguir-ho. Ja hi havia més gent al nostre alrededor i això volia dir que la meta estava pròxima. Aplaudiments, ànims, enhorabones al llarg d’aquella recta. A la seua fi i mentre giràvem la corba vam sentir que ens cridava l’afició de ZRunners. Molt contentes del que estàvem a punt de finalitzar visualitzarem ja aquells globus que feia unes hores ens havien donat l’eixida. En pocs minuts travessàvem la línia de META i es fondríem en una abraçada.

Ho havíem aconseguit!!!!. El nostre objectiu estava superat: córrer la nostra primera Mitja en un temps real de 2:06.

A l’arribada vam trobar a Rubén que havia finalitzat uns minuts abans que nosaltres i tot junts vam anar a replegar alguna cosa de líquid per a recuperar i alguna cosa de menjar. Ahhh i la nostra medalla!!! Jejejejeej

Després ja es vam encontrar en Jordi, Óscar i Aure que estaven gelats com a polls esperant a les últimes de l’equip. Tots havíem aconseguit el nostre objectiu!!!

Zrunners després de la Mitja Marató Internacional Villa de Santa Pola

Després com sempre un dinar en tota regla al Fosters, amb postre inclò per a Jordi i Óscar, per recuperar-nos de l’esforç realitzat.

Zrunners: Óscar, Jordi, Ame, Eva, Zaira, Rubén, Aure i Jordi

Ara amb moltes ganes de córrer la pròxima cursa amb els nous membres de l’equip. La família va creixent.. Benvinguts!!!

En breu la foto oficial amb la nova equipació!!!

Pd: No he volgut comentar res al respecte però de segur que Rubén i Zaira recorden aquesta cursa per la quantitat de mocadors que vaig gastar en tot el recorregut jejejjeje

;-)

Lo importante no es llegar a la meta sino saber llegar a ella.