 |
| Tomi Jofresa amb el Xorro Salt de Fons. |
Es una curiosa costum valorar el que tenen els demes. Del que disfruten
altres i nosaltres pensem que no tenim. Es habitual apreciar l´entorn
natural d´un indret quan no es el "nostre" i ens sembla mes bucolic del
normal. Ahir pero, i despres d´un llarg temps lastrat per els meus
bessons problematics que no em deixen correr com jo voldria,vaig poder
gaudir no només d´una increíble companyia amb en Jordi sino d´un
espectacle unic que tots tenim a l´abast de la mà. O mes ben dit a
l´abast de les nostres cames! Va ser una carrera suau, placentera i
plena de regals a la vista. El Xorro del Salt, envoltat per la grisor
del cel i del groc de les fulles dels arbres en plena epoca de tardor em
va transportar a un record molt present en la meva vida: els anys 90 i
al carrer Sant Pere de Badalona, molt abans de que jo coneguera Alcoi i
els seus voltants, escoltava amb el meu genuí amic Albert Prats al gran
Ovidi Montllor. Ell sempre enlairava el seu Alcoi natal. Jo no soc nat a
Alcoi ni a la terreta, pero em sento agraït i afortunat d´haver parat
en el vostre poble. Un poble dur de gent treballadora com deia l´Ovidi.
Aixi que amb el record de la frescor en la carrereta d´ahir amb el GRAN
JORDI us dedico a tots els Zrunners una canço especial d´uns anys molt
especials. Aqui el link:
http://www.youtube.com/watch?v=LX4tyyueNC8
Una forta abraçada. Tomi Jofresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada