divendres, 21 d’agost del 2015

Pensat i fet... AGRES

I mentre esperem la crònica dels nostres companys de l'experiència al camí de Santiago us contaré el que sense planificació vam fer ahir.

Com molt bé diu el títol tot va ser pensat i fet. Estavem pensant què podríem fer dijous, com molts de vosaltres son els nostres últims dies de vacances i volíem aprofitar-los. A més, hi havia que fer plans amb xiquets ja que el meu nebot havia vingut a passar uns dies en el seu cosí i teníem dos xiquets als que entretindre.

Així que pensant pensant va comentar Jordi que podíem anar a Agres a esmorçar.  Feia unes setmanes havíem estat allí ja que ens havíen dit que feien uns bocates molt bons i teníem que probar-ho... ja ens coneixeu en tractar-se de menjar...
La idea era mot bona per als peques i es va encantar "anar d'excursió". I ahí va ser quan va arribar la idea de Jordi: si venen els teus pares ells van en els xiquets i nosaltres anem a peu.

La idea molava pero clar si ho pensava en el cap gelat... Jordi no havia parat d'entrenar, encara que no de manera continuada (tots sabem que en vacances quan no tenim una cosa tenim altra), pero jo...

Si mirava cap enrere aquest any no havia sigut el millor en quant a entrenament es referia. L'any començava amb l'entrada a quirófano: operació complicada i una lenta i per a mí eterna recuperació. Aquesta va fer que aquests primers mesos de l'any es feren llargs i pesats. Els que hem coneixeu sabeu que no es lo meu "estar queteta" però no quedava més remei que fer-ho.
Va arribar el mes de maig i vaig poder entrenar mes i mig més o menys al gimnàs però clar a mig gas perque després de no fer res... i de nou a parar. Quina ràbia, quina temporaeta...!!!
Així que l'única cosa que havia fet havia sigut alguna caminata pels buitres i a Montcabrer ara a l'estiu..
 
El meu cap per una part pensava: que guay una eixideta llarga!!... per altra part pensava: a Agres!!!Estic loca..??? La primera part contestava: home per la serra s'ataja...

Total que al final vaig dir que sí. I allà vam anar Pili i Mili.
 
Objectiu: Arribar a Agres
(realment el meu objectiu era el bocata que anava a menjar-me jejjejejejeje)
 
Cap a les 7 del matí eixíem, no calia frontal perque ja estava amaneixent. La idea era dirigir-nos a la carretera de Mariola i pel Mas del Garrofero anar a buscar el Barranc del Cinc per arribar fins a les casetes de Vilaplana. Des d'allí pujaríem pel Collao Sabata direcció a Montcabrer. A la baixada i passant el refugi ja agafaríem la senda per arribar a Agres.
La teoria estava clara ara anavem al lio!!
 
L'inici va ser senzill anava bé. Vam tardar aproximadament un hora caninada fins arribar a les Casetes de Vilaplana.

Però a partir d'ací la pujada començava a complicar-se. Sembla que no però la pujadeta al Montcabrer se me va fer un poc costera amunt (mai millor dit). Ací us deixe una foto de les vistes a Alcoi mentre pujavem. 
 
 
 

Vam continuar la pujada i al fi teníem el nostre primer objectiu a la vista Montcabrer.

 
I clar, no era necessari pujar fins el piló però Jordi deia: ja que estem ací son deu minuts més pujar. Jo vaig dir bé docs pugem encara que per dins pensava: serà precís... Foto de rigor al piló amb les cabres i xicoteta xarraeta amb tres corredors amb qui vam coincidir.


I en quant a les vistes, aquesta vegada estava despejat per un costat i tot ple de núvols a l'altre. Vam continuar el nostre camí de baixada buscant el refugi. Anavem a probar de trotar per acabar la ruta. Ara ja anavem la major part del temps cap a baix. Passat el refugi, vam agafar la pista que ens portaria a Agres. Sabíem que també hi havia una senda per baixar però no la coneixíem així que vam anar per la pista.

Al momentet ja teníem l'objectiu a la vista: a mà dreta ens quedava Agres i al front, al final de la pista podíem vore Bocairent.

 
Uns 5 o 6 kilòmetres després ja vam arribar a la carretera i en deu minuts més ja estavem creuant la placeta i teníem enfront el restaurant. Al final un total de 18 Km. No ha estat malament!!!


A l'arribada ens vam comentar que la senda arriba directe al Santuari i que son apròximadament 2 kilòmetres front als 6 que costa baixar per la pista. Així que tenim que tornar a probar-la.
 
Qui s'apunta a la pròxima???? Aquesta és la recompensa:


PD. Deixe caure altres cròniques que podrien contar-nos les nostres compis Eva i Maria: esport i bebes. O la nostra compi Olga: esport i embaraç.

Com veieu anem fent cantera i quasi serem més MiniZrunners que Zrunners jejejejej
 
La familia #ZrunnersAlcoi segueix creixent!!!!
 
 
;-)

dijous, 20 d’agost del 2015

Fent memòria...

Hola amics!!

És difícil trobar un buidet en el nostre dia a dia per escriure unes línies i mantindre actualitzat el blog.
Com haureu pogut comprovar fa temps que no hi ha cap entrada nova i no serà perque no han hagut events però no ha hagut temps de plasmar-los per escrit.

Així que hui vaig a fer un remix de totes les coses que em venen al cap i que s'han succeit desde novembre de 2014, última entrada al blog.

Es cert que el face es molt més viu i sempre està més al dia però almenys a mí m'agrada de volta en quan llegir les entrades en les que es plasmen emocions, sentiments i experiències tant pròpies com de companys d'equip.

Començavem 2015 felicitant-vos l'any nou..



I l'inici no va poder començar amb més força:

Els nostres companys Rubén i Zaira van disputar la Mitja Marató de Santa Pola, quatre membres dels ZrunnersAlcoi: Joju, Olga, Jordi Jordá i Ame disfrutavem del Cross Nocturn de Sax. Borja, corredor del Socarun Cocentaina i Joju del ZrunnersAlcoi disputaven el Granadella Trail Xàbia.
 



 




Curses i més curses... però l'event més important de gener 2015 sens dubte va ser el naixement de Noa (altra miniZrunner per a l'equip!!!).

Arribaven festes de Sant Jordi i en el cap de els nostres 4 pioners d'equip sols hi havia un event el Trail solidari Ciutat d'Alcoi.



I com tots i cadascun dels participants els herois van arribar fins la meta. Sobren paraules amb aquestes imatges:
 



 


 

Després va arribar Gandia, la cursa Cross de les 24 hores de Cocentaina i Ontinyent al circuit Vall d'Albaida.




 




Com tots els anys, va arribar la lluna plena i amb l'estiu la "típica Noctura Zrunners al Montcabrer" que aquest any va comptar amb la participació del nou fitxaje de l'equip Carol i va ser batejada com a la Trail Mooncabrer Zrunners, eh Joju? jajajajajjaaj

Ací us deixe alguna imatge de la nocturna:



I fins ací tot un petit resum acompanyat d'imatges del que han sigut aquests primers sis mesos de l'any.

Espere que tant els veterans com els nous membres es llancen i compartisquen les seues cròniques.

Així que Rubén i Zaira ja sabeu... esperem la vostra crónica per compartir amb tots les vivències i l'experiència d'aquest estiu en el Camí de Santiago. Ahí us deixe el missatge xics.

Fins la próxima!!

;-)


Pd. En breu nova crónica: AGRES.








dilluns, 10 de novembre del 2014

CRÓNICA DE UN ZRUNNER-FINISHER DEL GRAN DESAFIO-LURBEL- 18-Noviembre-2014.




CRÓNICA DE UN ZRUNNER-FINISHER 
DEL GRAN DESAFIO-LURBEL- 18-Noviembre-2014.

Perfil - 5500 m acumulados - 40k


Todo este desafío comienza por algún motivo, el principal pues disfrutar  y sufrir de la naturaleza que nuestras montañas nos ofrecen y volver a sentir sensaciones que las lesiones que he tenido últimamente no me han dejado disfrutar.
Pues llego la hora de afrontar el fin de semana del desafio-lurbel, carrera por montaña de 40 Km con 5.500 metros de desnivel,  Ahí  íbamos  dirección Finestrat, Amelia i Joan i un servidor con el fin de recoger el dorsal.


Una vez llegados al lugar de salida donde estaba ubicada la feria del corredor, empezamos a entrar en el ambiente runner, empecé a ver a gente conocida de clubs vecinos de la ciudad de los clubs del Poc a Poc alcoy , Aper equipo y  Club atletismo Alcoy y algún que otro independiente, no voy a nombrar a todos pero si algunos, allí estaban Juanjo Carbonell, Marcos Giner, Cristina Díaz, Oscar Giner, Jacobo Martinez, Pau Egea, Daniel Bravo, Nacho Aracil, Rafa Bichero, Raquel Jordá, Oscar Mira, Jorge Martinez, Nando Reig y algún runner más que se me habrá olvidado nombrar. Allí una vez intercambiado sensaciones, nos fuimos como no a cenar una pedazo pizza familiar, jejeje.

Al día siguiente, era el día, sonaba el despertador  a las 6:45 y ya empezaban los típicos nervios previos a las carreras,  viendo por internet la previsión comentaba con Amelia, da un poco de agua, entre mi pensaba, lo que faltaba para complicar el tema más, pero si en Benidorm no llueve nunca pensé.

Una vez en la salida saludos fotillos, nuevas caras, como no Borja Ferrero, y mi amigo Salvador Cerro, que como no me ofrece su compañía durante la carrera, que como no acepto, bueno a lo que vamos yo sabía que había que salir tranquilo que había mucha tierra que pisar. Los dos primeros kilómetros de ligero descenso, veía a la gente bastante acelerada, y decido tras esos dos kilómetros no seguir el ritmo de Salva porque no me encuentro cómodo  ya que no se a que me enfrento y quiero ir reservón. El grupo comienza a estirarse hasta  convertirse en una hilera que se podía observar mientras subíamos el primer obstáculo de la jornada, la sierra cortina con un desnivel positivo de unos 500 en tan solo 3 km, lo que nos hace coronar y disfrutar de una preciosa vista de Benidorm y de Terra Mítica. Durante un par de kilómetros estuvimos cresteando y disfrutando de unas vistas maravillosas. A partir de ahí descenso rapidísimo con alguna súbita corta hasta llegar a la Font del Molí , allí sorpresa tengo a Amelia i Joan esperándome y dando ánimos, esto me da fuerzas, llevo dos horas corriendo y estoy fresco. En ese lugar se encuentra el primer avituallamiento en el cual para mi sorpresa veo que abandona por lesión  nuestro paisano runner David Mico, que en ese momento encabezaba la carrera. Allí también tengo la oportunidad de saludar a Jorge del equipo de 15 cumbres que se encuentra de colaborador de la carrera el cual me da muchos ánimos .
Allí voy para empezar el plato fuerte de la jornada el Km vertical del Puig campana donde en unos 3.5 km se asciende un kilómetro de Altura.
Nada más llevar un centenar de metros la lluvia empieza a hacer acto de presencia, la cual no nos abandonara en un par de horas, alli veo a mi amigo Juanmi Lopez, el cual esta en un momento critico pensando si abandona, le doy animos y le digo descanse un poco, y sigo la ascensión, me alegre saber que pudo mas su mente y la termino como un campeón que es.

La subida  empieza poco a poco a subir de intensidad tramos del 58% nos obligan a utilizar las manos, el barro empieza a complicar la subida ya que hace que los corredores resbalen continuamente. Tras hora y media logro coronar la cima, me sorprendo lo bien que me encuentro a pesar de estar muy mojado y tener algo de frio. El primer kilómetro de bajada , peligrosísimo veo varias caídas provocados por las rocas mojadas y la cantidad de barro, lo que me hace ir muy lento, cosa que tengo que decir que me vino bien pues una vez terminado el tramo más técnico empiezan sendas agradables de correr, aquí los kilómetros se van haciendo más llevaderos. Llegado el kilómetro 27, o sea el tercio de carrera y haciendo los 7 km de bajada prácticamente en solitario empiezo a adelantar a corredores lo que me hace venirme bastante arriba ya que desde que corone el Puig no me ha rebasado ningún corredor, decido seguir trotando hasta llegar al último avituallamiento allí fotillo para el recuerdo y a seguir trotando hasta afrontar el último esfuerzo en el km 34, pero para mi sorpresa uf este sí que se ha hecho duro, 600 metros de desnivel positivo sin ningún descanso durante la subida adelanto a  5 o 6 corredores más. Una vez arriba fotito para el recuerdo y bajar y disfrutar se ha dicho. Finalmente el último kilómetro todo para arriba, hace que los primeros metros tenga que parar aprovecho y saludo a dos componentes del poc a poc que me animan y también a Jordi Segui, lo cual aprovecho para quitarme el chubasquero , dar un par de tragos de agua milagrosa y a correr los últimos metros de una rampa durísima, la cual no me impidió ir incrementando el ritmo hasta llegar con la sonrisa de ver a la gente animándote , una vez en línea de meta, Ame i Joan me acompañan a cruzar el gran esperado arco de meta, finalmente 7 horas 39 minutos, contentísimo, Reto conseguido.



Jordi Jordà




AGRADECIMIENTOS ESPECIALES:
A mi mujer Amelia y mi hijo Joan y al resto de la familia que me ha animado. A mi equipo Zrunners, haciendo especial mención a Llopis por sus ánimos, i a Joju por los kilómetros de compañía que me ha marcado el ritmo. A Borja Ferrero del Soca-run, por sus kilómetros de compañía y también mención especial a Antonio Sanchez, que sus pinchazos me han ido de maravilla.

Raquel, Jacobo i Jordi
Borja i jordi



Afrontando la pedrera del Puig
Cima de sierra Cortina

Cima Puig Campana

Font del Moli




Entrada a Meta del Equipo zrunner-alcoi ,con Ame, Joan i Jordi