Hola de nou companys!!
Creieu que ja no tenia
res que contar-vos? Doncs estàveu equivocats...
No us porte cap
mega-repte com la desenvolupada pels meus colegues Zrunners fa unes dues setmanes
(estan molt forts) però clar, qui té xiquets m’entendrà, el temps lliure ara es
prou escàs per no dir quasi inexistent. A pesar d’açò, intente traure alguns
minuts i fer alguna eixida de volta en quant. L’esport m’ajuda a desconectar i encara que no puc
dedicar el temps que dedicava abans ja comence a fer alguna cosa.
He deixat el
gimnàs en aquests mesos i no entrene de manera regular. A
més pase estones sense conexió així que les meues històries i comentaris
arribaran aquests mesos amb contagotes. Paciència.. què ja sé que m'espereu... jejeje
Recapitule..
Les primeres
eixides van ser a la via verda, ja us vaig contar en un altre post aconseguint finalment
la meua meta: arribar al poli i gens malament: 40 minuts la
pujada.
Les eixides
posteriors han sigut d’uns cinc kilòmetres aproximadament i l’escenari ha canviat: he deixat els paisatges de la via
i l’he modificat per un grapat de casetes. Encara que l’escenari ha canviat
m’agraden molt aquestes eixides pel que porten a l’arribada: van seguides d’un
banyet i d’un esmorçar en tota regla.
Una de les rutes realitzades
en varies ocasions ha sigut per les urbanitzacions “Sargento – Baradello”. No sé si haureu estat per allí, però depenent
de la zona que trieu potser una eixida relativament curta i còmoda , pegant una
volta a “El Baradello”, o més dura si decideixes elegir la ruta amb algunes costeres
d’un desnivell considerable que tenim a “El Sargento”.
Per un altre
costat, he realitzat la volta a la Plana de Muro però aquestes eixides acompanyada per Jordi. Després
de calfar una miqueta...
Hem començat a córrer!!!!
Després d'uns kilòmetres la recta final ha
sigut amb el Castell de Cocentaina de fons. Finalment hem arribat a la nostra meta com mostra la següent imatge:
Com us comentava,
el millor de tot es que aquestes eixides han sigut a primer hora del matí,
ja sabeu el peque es el despertador que mai s’atura i sempre sona a les
6:30-6:45h i en un poc de sort tal volta aconsegueixes que siga a les 7h. Així
que després de l’eixida s’hem pres un bon bany i com no un esmorçar
espectacular!!
Aquesta setmana a
vore si arribem al Castell de Cocentaina... nou objectiu!!